Parlar del temps

Parlar del temps és un recurs fàcil per a omplir el silenci, sobretot en situacions incòmodes com, per exemple, un trajecte en ascensor amb una persona desconeguda. Mai, però, deixa de ser una conversa ridícula. Sempre es parla de que fa molt de fred quan és febrer –quan ha de fer fred, sinó?-, o de com plou durant la tardor, o de la calor que fa en agost –quan, sinó, hauria de ploure o fer calor?-. bàsicament parlar del temps atmosfèric és ridícul sempre que no se doni una de les circumstàncies següents:
1- És febrer i el termòmetre passa dels vint-i-cinc graus centígrads.
2- És agost i el mateix termòmetre no arriba als vint.
3- Neva. En qualsevol època de l’any, a Eivissa és prou insòlit que nevi que sempre és un bon tema de conversa.
4- Plouen granotes (o qualsevol altre tipus d’animals o d’objectes). No importa en quina època de l’any ni tampoc importa on, és un fet universalment insòlit i sempre constituirà un tema de conversa acceptable. I no només de conversa, també és un bon tema per a articles de premsa, notícies de televisió i ràdio o guions cinematogràfics (veure Magnòlia).
No incloc altres fenòmens més poc habituals, aquells de tipus bíblic, per exemple quan s’obrin els cels (no sé per què els cels quan s’obrin són plurals) i baixa un àngel del senyor tocant la trompeta, un fet així deixa tan bocabadat que difícilment podria parlar-se’n fins després d’uns dies de recuperació.
Aquestos dies no m’agrada que me parlin de la calor que fa, que en fa, i molta. Però s’acosta juliol i és ben normal que en faci. De tant en tant, molt rarament, se sent algun comentari que fa que l’obvi prengui una gràcia diferent, un to poètic. L’altre dia vaig sentir un d’aquestos comentaris que m’agradà. Un home que entrava a un bar –eren cap a les tres de la tarda- diu en veu alta “qui s’ha deixat oberta la porta de l’infern?”. Una frase a la qual hem de reconèixer una qualitat literària molt més alta que a la vulgar “quina calor que fa!”.
En resum: les normes estan fetes per saltar-se-les. Qualsevol tema és un bon tema, per a una conversa, per a una novel·la, un poema o un tractat científic. Però si parles d’un tema massa recurrent, millor que ho facis amb un poc de gràcia.
Gràcies.