Vint mil amics

És un dia important. Una tarda important. Baix l'escala de casa, només obrir la porta un riu de gent. Baixen tots escales avall. Al carrer també, rius de gent. Tots van cap a s'Alamera. Allà mos trobam. Tots, pràcticament tots. Veig una amiga, la salud. Feia uns dos anys que no la veia. Mos alegram de trobar-mos. Veig un conegut. Fa algun temps me venia les aspirines a la farmàcia. Més enllà me trob amb una amiga. De fa temps ja. Pens quant de temps: ho deix en vint. Vint anys. Quan èrem estudiants. Record un sopar amb ella a un restaurant de Gràcia, a Barcelona. Segueix caminant, amb la meua pancarta. Em saluda un membre del servei de seguretat dels organitzadors. Du posat un jupetí reflectant. El conec d'anys fa. A ell i a més de la meitat del servei de seguretat. Un altre amic. Un altre. Un conegut... el record d'una excursió, quan tots dos anàvem a l'institut. I aquell, aquell el conec però ara mateix no sabria dir de què. I aquell que porta la pancarta que deixa n'Stella Matutes a l'alçada que es mereix, també el conec. Vàrem ser companys de militància política. I justament pensant en militàncies, salud una antiga companya. No una companya qualsevol. Vàrem ser companys a dos partits diferents. No és molt habitual. Però és. Passant per davant de la seu de les empreses de son pare de n'Stella, tot de policies nacionals. Acabats d'arribar de Mallorca. Es coneix que a Palma no fa tan de fred com a Eivissa perquè molts duen una bufanda per davant de la boca i el nas. Com els antiterroristes que surten a la tele, a Euskadi. Seguim caminant. Salud uns altres amics. Després un company de feina. La manifestació s'acaba. Anam a sopar amb els amics d'ara mateix. Amb els que compartim les alegries d'ara. Després a casa, a dormir. L'endemà, esmorzant, tard, però esmorzant, trob un altre amic. Em pregunta si hi vaig ser, a la manifestació. Contest que sí. No t'hi vaig veure, em diu. Normal, pens. Érem més de vint mil.

Publicat el 20 de febrer de 2006 a Última Hora edició d'Eivissa i Formentera.

Un dia perfecte

Fa una hora he deixat el cotxe aparcat baix de casa. Amb un tiquet de l’ORA. Surt de casa. Ja és hora d’anar a la feina. Arribant al cotxe, de lluny, veig una multa. No pot ser, només m’he passat quatre minuts. Però sí, és. En tancar la porta, el moviment de l’aire girà el tiquet. No es veia. Hauré de fer un recurs. Almenys intentar-ho. Puj al cotxe i el pos en marxa. En aquell mateix moment un camió dels jardiners de l’ajuntament s’atura en mig del carrer i no em deixa sortir. Paciència, m’esper. Arribaré tard a la feina. Uns operaris carreguen al camió les branques tallades d’un arbre que havien podat. Cronometr la seqüència: set minuts. Es mou el camió. El carrer comença a moure’s. Començ a circular pel carrer d’Aragó. El cotxe de davant vol aparcar. S’atura i aparca: dos minuts. Més enllà, un altre camió talla el carrer. Hi carreguen uns mobles. Quatre minuts. Arribaré tard. Després el semàfor vermell. Clar. Vermell. El següent semàfor vermell també. M’hi atur. Un senyor despistat que condueix un cotxe blau no ha vist que m’he aturat. Em xoca per darrera. Molt civilitzadament me faig a una banda. El cotxe blau també. Ja arrib tard. No ha set res. Sort. Només cinc minuts. Arrib a ca’n Sifre. L’asfalt ple de terra. No tan terrible com dies abans, però ple de terra. Pas per ca na Palleva. Faig tres o quatre pitades en solidaritat amb la concentració d’antiautopistes. Per cert, supós que ja sabeu que fer el pròxim divendres per la tarda. A les vuit. Anar a la manifestació. Contra les autopistes. Només n’estau excusats si pensau votar al PP en les pròximes eleccions. O si pensau que el projecte de port esportiu d’es Viver val la pena. Que la destrossa és la mateixa. Arribaré tard a la feina. I és un dia normal. Avui no han sortit boixos dels instituts sense permís. És el caos de cada dia. Els antiautopistes prenen cafè i no tallen la carretera. Avui no. La carretera i la vida són prou per que arribi tard. Dos minuts tard. Només, però tard.

Publicat el 12 de febrer de 2006 a Última Hora de Eivissa i Formentera.