Vint mil amics

És un dia important. Una tarda important. Baix l'escala de casa, només obrir la porta un riu de gent. Baixen tots escales avall. Al carrer també, rius de gent. Tots van cap a s'Alamera. Allà mos trobam. Tots, pràcticament tots. Veig una amiga, la salud. Feia uns dos anys que no la veia. Mos alegram de trobar-mos. Veig un conegut. Fa algun temps me venia les aspirines a la farmàcia. Més enllà me trob amb una amiga. De fa temps ja. Pens quant de temps: ho deix en vint. Vint anys. Quan èrem estudiants. Record un sopar amb ella a un restaurant de Gràcia, a Barcelona. Segueix caminant, amb la meua pancarta. Em saluda un membre del servei de seguretat dels organitzadors. Du posat un jupetí reflectant. El conec d'anys fa. A ell i a més de la meitat del servei de seguretat. Un altre amic. Un altre. Un conegut... el record d'una excursió, quan tots dos anàvem a l'institut. I aquell, aquell el conec però ara mateix no sabria dir de què. I aquell que porta la pancarta que deixa n'Stella Matutes a l'alçada que es mereix, també el conec. Vàrem ser companys de militància política. I justament pensant en militàncies, salud una antiga companya. No una companya qualsevol. Vàrem ser companys a dos partits diferents. No és molt habitual. Però és. Passant per davant de la seu de les empreses de son pare de n'Stella, tot de policies nacionals. Acabats d'arribar de Mallorca. Es coneix que a Palma no fa tan de fred com a Eivissa perquè molts duen una bufanda per davant de la boca i el nas. Com els antiterroristes que surten a la tele, a Euskadi. Seguim caminant. Salud uns altres amics. Després un company de feina. La manifestació s'acaba. Anam a sopar amb els amics d'ara mateix. Amb els que compartim les alegries d'ara. Després a casa, a dormir. L'endemà, esmorzant, tard, però esmorzant, trob un altre amic. Em pregunta si hi vaig ser, a la manifestació. Contest que sí. No t'hi vaig veure, em diu. Normal, pens. Érem més de vint mil.

Publicat el 20 de febrer de 2006 a Última Hora edició d'Eivissa i Formentera.