Record una vegada, fa uns vint-i-cinc anys a Barcelona, que a la rambla de Catalunya es feia una fira enològica (de vins, vull dir). El trànsit estava tallat en aquell tram de la rambla. I no recordaria la fira si no fos pel cartell que indicava als conductors el tancament de la via i els trajectes alternatius. Me va sorprendre que, encara que provisional, estava fet com si s’hagués de passar l’eternitat en aquella cantonada. Res de cartrons penjats amb un filferro. Estava fet com un senyal de trànsit i l’havien col·locat foradant el terra i posant-hi ciment. L’única cosa que en delatava la provisionalitat era la pròpia informació que tenia inscrita.
Igual que aquí vint-i-cinc anys més tard. Des que han començat les obres de les autopistes l’única senyalització provisional que he vist –molt poca, absolutament insuficient- han sét papers aferrats als panells de sempre o trossos de fusta lligats amb un cordell. Les coses que es fan s’han de fer bé. Però ja sé que és demanar massa. No sé com m’estranya que es posi en perill la vida de molts per no senyalitzar correctament les obres a les carreteres quan s’envia a la guàrdia civil a treure a cops de porra als convidats a una finca per deixar-hi entrar excavadores. I si els propietaris volen veure papers, els hi ensenyen un formulari sense omplir. Com em poden estranyar aquestes actituds de gent que posa una cimentera o una planta asfàltica sense demanar una llicència municipal. Que envia disfresses de robocop a dojo, però s’oblida d’enviar un arqueòleg junt a l’excavadora. Que enterra les restes de l’asfalt vell que lleva de les carreteres a un abocador “provisional”. Què més dóna que passi a l’aigua un poc més de contaminació si els pous ja estan tan salinitzats que no se’n pot veure l’aigua fa temps.
Cada passa que fan intentant arreglar les coses indignen més i més gent.
A un país civilitzat (civilitzat probablement és sinònim de tenir vergonya), ja faria dies que hauria dimitit el govern en ple.
Publicat el 13 de març a Última Hora d'Eivissa i Formentera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada