No era tant

La convocatòria del macrobotelló va quedar en poca cosa. Realment no hauria de ser res especial, però els ajuntaments –sobretot els d’esquerra, però no només- que fa anys haguessin respost a una necessitat social, posant a l’abast dels joves un lloc adequat, ara pensen més en termes de repressió.
El mateix ajuntament de Vila anunciava mesures contra la convocatòria. (Pareix ser que una d’aquestes mesures era comença a regar els jardins del parc Reina Sofia exactament a les nou i mitja de la nit. No tenien moltes lleis a favor. Perquè beure al carrer no és cap delicte. Una altra cosa és fer massa remor (com fan els camions de recollida de fems). O embrutar els carrers (o carreteres, com fan els camions que transporten la terra de les obres de les autopistes). Contra aquestes coses ja existeixen lleis, normes i ordenances. No és necessari prohibir per prohibir. I molt menys prohibir a mitges. Com va fer l’ajuntament de Madrid: prohibir beure alcohol al carrer. Però no tant. De fet, a Madrid, a les terrasses de bars i cafeteries es pot prendre qualsevol beguda alcohòlica. L’únic límit: poder-t’ho permetre. A Barcelona per l’estil. Així, al passeig de la Castellana o a la rambla de Catalunya, per exemple, pot donar-se el cas d’una paradoxa legal propera a la inconstitucionalitat. El cas seria el d’un “pijo” o un famoset, a una terrassa de les de deixar-s’hi veure, pren una cervesa que li costa deu euros. Just devora, a quatre metres, algú seu a un banc públic i pren una cervesa que li ha costat trenta cèntims. L’oferta del supermercat. El primer compleix la llei. El segon és un delinqüent. Si això no és desigualtat davant la llei...
A Madrid ahir van passar coses surrealistes. La policia registrava motxilles i requisava botelles. No només no deixen beure al carrer, tampoc deixen transportar-hi una droga legal. Si posassin un control a la porta d’un supermercat farien sous.
Per cert, les administracions van darrerament molt fluixes a l’hora de treure policia antidisturbis al carrer. A la rambla del Raval a Barcelona o a ca’n Malalt de Sant Jordi.
18/03/2006