República

Pareix mentida. Però no ho és. El govern de l’estat se’n recorda. De la República. De la del trenta-u, que no n’hi ha altra. La República que va fer la revolució democràtica, que va fer que per primera vegada tots els ciutadans fossin iguals. Que va fer que tota la ciutadania pogués votar a les eleccions. I que tothom pogués votar independentment del seu sexe. Que va fer un sistema educatiu universal, per a tothom, laic i igualitari. I sense intervenció d’estats estrangers, com ara la Ciutat del Vaticà.
Després uns traïdors van prendre les armes (que ja tenien: eren militars que havien de defensar la República) i de l’avantguarda mundial dels drets civils, per la força, vàrem passar a ser reserva espiritual d’occident (potser també de l’orient, però llavors no importava). Molts, varen ser molts els que no tingueren més remei que partir cap a l’exili. I que any rere any es desitjaven per nadal passar, junts, el següent sant Joan a Barcelona. I cada sant Joan el mateix desig pel següent nadal. I es morien un rere l’altre sense veure acomplerts els desitjos. Any rere any.
Després, quan va morir el dictador (Franco, que no n’hi havia altre) tot s’havia d’oblidar i refer. No tot. Els feixistes seguien sent feixistes. I els que havíem d’oblidar i reconciliar-mos érem els altres. Els rojos, els fills dels rojos i els fills dels fills. Els perdedors.
Ara el govern de l’estat, el president del seu govern, diu quatre coses bones del llegat democratitzador de la República i de la seua innegable empremta a la constitució del setanta-vuit i s’obren les caixes de Pandora, les toràciques, de quatre “cantamañanas” que s’escandalitzen que un demòcrata parli bé de la democràcia. No mos ha d’estranyar, són els mateixos que pensen que les potències extracomunitàries han de seguir influint esotèricament en l’educació pública. Els mateixos que s’oposen al matrimoni de persones del mateix sexe. I que, sospit, encara s’oposarien al vot de les dones i dels pobres.
Reconciliar no vol dir que els bons deixin de ser bons i els dolents dolents. Posats a maniqueismes: els bons som naltros.
07/04/2006