Una carretera normal

Hi ha una carretera –camí asfaltat, si voleu- entre Aubarca i Corona. Hi ha gent que per la seua vida de cada dia ha de passar-hi. Per anar al mercat o a la feina, o a l’escola, per exemple. És estreteta i amb moltes corbes. El paisatge és agradable: un bosc i després camps i cases, la majoria pageses. Tot com si no haguessin passat els darrers quaranta anys. Tot molt bucòlic. Tan bucòlic que inclús recorrent-la en automòbil pareix que vas en carro. És plena de forats. Grossos i fondos. Com si just l’acabassin de bombardejar. En aquestos dies en què tot és ple d’excavadores, bulldozers, formigoneres i d’altres màquines de les quals no sé el nom. I de camions desmesurats que mouen terra d’un lloc a un altre en quantitats també desmesurades. Quan s’estan fet autopistes que costen milions i milions. D’euros. Per aquesta carretereta no he vist cap activitat altra que els pocs cotxes que hi passen. I dels eriçons que intenten travessar-la, alguns sense cap èxit. Algú que passa a peu, i un gat. I poca cosa més. Jo no sé quant costa un camió de grava, però segur que no costa cap milió. Ni de pessetes. I veig aquesta carretera que fa pena. Quan prop de Vila ja passam per túnels i passos a diferent nivell i desdoblaments pels que haurem de pagar peatge (a l’ombra, però peatge) per molts anys. Alguna gent, potser no molta, és ver, fa servir cada dia aquest trajecte que amb una petita inversió d’alguns milers d’euros podria quedar decent. I qui la fa servir cada dia, o de tant en tant (que a l’hora de pagar impostos som tots iguals), guanyaria molt en qualitat de vida. Però, clar, aquesta carretera no du a cap discoteca, ni a cap urbanització. Ni a cap camp de golf, ni present ni futur. Du només a cases normals, amb camps normals i jardins i boscos normals. És una carretera normal, a pesar dels forats.
També és ver que no hi vist mai cap guàrdia civil antidisturbis. Ben pensat, millor els forats.

21/04/2006