Mentides i telèfons

Fins no fa molt de temps, viure al camp era viure aïllat de dabò. Una línia de telèfon s'havia d'esperar anys. I pagar-la a preu d'or. La baixada de preu dels telèfons mòbils va fer que gent que vivia al camp se'n compràs un per a fer-lo servir com a telèfon de casa. Record una amiga que deia que així, si algú els hi volia fer una visita, podia cridar abans i preguntar si hi serien o no. Un dia algú li va descubrir un detall del qual ella, innocentment, no s'havia assabentat. La possibilitat de ser a qualsevol lloc que té el telèfon mos dóna a naltros la possibilitat de mentir sobre el nostre emplaçament. És a dir que podem dir que som a un lloc on no som. O que no som on realment som. Per a aquella amiga era la possibilitat de dir que no era a casa, encara que hi fos. Després, fins i tot aquell telèfon va sortir de casa, i la multiplicació de les mentides mos va portar la ubiqüitat.
Tots hem sentit alguna vegada a gent que sense cap vergonya menteix obertament, davant de tothom, a algú que se l'escolta a l'atre extrem de la línia. Un senyor en actitud poc laboriosa diu que té molta feina, una senyora que camina pel carrer diu que no es troba bé i que no acudirà a una cita. Algú que sopa a un restaurant que sense cap dubta està aquí, a Eivissa, però diu que és a Madrid, i amb detalls com carrer i barri. O aquell que contesta una cridada a la platja, i quan penja comenta que ni tan sols li havien preguntat a on era. Aquest darrer volia dir la veritat, però com sol passar, són els que no tenen la oportunitat.
Fins fa quatre dies estàvem en aquesta etapa de les nostres mentides telefòniques. Però no pots relaxer-te mai. Ara els telèfons porten càmara fotogràfica incorporada. Ara davant de qualsevol sospita de mentida es pot exigir l'immediat enviament d'una foto. -"Si ets a Madrid vull que m'enviïs una foto de la Cibeles". A la mentida se li ha acabat una època daurada. La nova etapa, però, permetra igualment la mentida. Haurà de ser més elaborada, això sí. I més limitada. Un principi per a mentiders: mai diguisque ets a un lloc o amb una persona dels quals no tenguis una foto enmagatzemada a la memòria del telèfon.
Em pareix molt bé.Mentir és un dret, però no ha de ser fàcil.