La vida és a una altra banda

Quan esperam que arribi un moment feliç. Que torni algú que estimam. Quan esperam qualsevol cosa millor que el moment actual, el temps pareix que no passa. Les hores no volen fugir. I al contrari, quan ho passam bé, quan tenim bona companyia, miram el rellotge i no podem entendre com pot ser tan tard. La percepció del temps és relativa.
Des de fa dies m’he fixat en una campanya publicitària. Uns anuncis de televisió als quals la vida al voltant del protagonista es torna especialment lenta. L’home, mesquin, demana una hamburguesa a un macburguer i la cambrera sil·labeja cada paraula passant la comanda pel micròfon: “U-na ham-bur-gue-sa i u-nes pa-ta-tes pe-ti-tes...” A un altre anunci, apareix la mateixa persona a la seua festa d’aniversari. Els seus amics li canten el “cumpleaños feliz” com parlava la cambrera del macburguer: síl·laba per síl·laba. El protagonista fa cara de sorpresa. No entén què passa. I és que la percepció del temps és relativa. La seua connexió a internet és tan ràpida, que la resta del món li pareix que no avança, que no es mou.
Un altre anunci mos mostra l’activitat al carrer d’una ciutat. Tothom camina amb moviments una mica espasmòdics, estranys. Caminen sense moure les cames, com patinant. Com als vídeo-jocs. Almenys als vídeo-jocs que coneixem fins ara. Perquè amb la consola que ofereix aquest anunci les imatges són tan reals que la realitat mateixa mos pareixerà la de supermàrio.Amb els vídeo-jocs podem córrer curses de tot tipus, fer la guerra, jugar al tennis, robar, assassinar, rescatar princeses i matar dracs. I tot a una realitat paral·lela. Sense destrossar la casa, ni contaminar el medi ambient, ni fer mal a cap criatura. Amb internet podem comprar de tot, pagar impostos, reservar hotels, enviar correu. I sense fonyar el carrer. És el principi de la nostra immaterialitat. Una forma de misticisme que ni el Buda ni Teresa de Jesús podien imaginar. Però és veritat, és real. La vida és a una altra banda. La banda ampla.

Publicat a Última Hora edició d'Eivissa i Formentera el 4 de desembre de 2005