Llaurar de bon matí

Eren les set del matí. De la matinada, que en gener a les set és encara de nit. Feia fred. A un camí de Sant Jordi passen coses poc habituals. Una cinquantena de persones volen passar per un camí i un grup de guàrdies civils els ho impedeix. Ni una credencial del parlament europeu pot obrir la barrera. Espitjant tampoc. Corrent per enmig del terç sí. Arribam al nostro lloc amb les primeres llums del dia. El fred intens, l’aire humit. Des de lluny se sent un monstre mecànic, gegantí i groc. El monstre arriba just davant de naltros. S’hi atura. A només tres metres. Ràpidament, els guàrdies formen davant la màquina. Per a protegir-la de naltros? Després esperar. No sabíem ben bé què. Estàvam allà, formats, enfrontats. No parlam amb els que tenim davant, però sí entre naltros. I per telèfon. Ells parlen entre ells. Poc, però parlen. Puc sentir una conversa, curta, entre dos guàrdies: “mira que aquí nos pase esto...” La distensió no dura gaire. Un dels que mana passa per davant de la formació de guàrdies dient-los que “esto va en serio”. Arriben reforços. Amb porres més llargues i més fortes. I amb escuts de plàstic transparent. Segurament tardaven perquè li havien de llevar la pols als escuts. Potser ni s’enrecordaven d’on els havien guardat. Els que acaben d’arribar pareixen més nerviosos. Un d’ells agafa la porra amb la mà dreta i s’hi dóna copets a la mà esquerra. Formen com les peces dels escacs. Els peons davant, els que duen escut darrera. Naltros, agafats dels braços, formam una cadena d’ADN. Amb un megàfon, un dels que mana mos commina. Tenim dos minuts per anar-mos-en. Torna a parlar, mos hem d’anar d’allà immediatament. Diu que impedim una activitat lícita. Després tot va ser molt ràpid. No vaig sentir cap ordre. M’arrencaren del braç del meu company i me tregueren d’enmig. En pocs minuts la màquina ferotge tenia el pas obert. Dos camions pesats, impressionants, li anaven darrera. Començaren a carregar terra. Una camionada cada tres o quatre minuts. A l’aire l’aroma de terra humida. Feia olor de camp acabat de llaurar.

Publicat a Última Hora edició d'Eivissa i Formentera el 29 de gener de 2006