Paisatgisme aplicat

La jardineria primer, després el paisatgisme, han evolucionat molt en els darrers segles. Al segle XVIII la modernitat era construir jardins geomètrics, amb fonts i arbres i plantes podades en formes artístiques. La naturalesa no havia de parèixer natural. Així per tota Europa els jardins imitaven els de Versalles. Més endavant, al segle XIX, els romàntics van posar de moda el gust per les antiguitats. També pels viatges exòtics, en un temps en què sortint de Londres, Roma ja era una destinació prou exòtica. Els viatgers de l’època anaven també a Istanbul i a Egipte. I a Grècia. Els agradaven les ruïnes antigues. També les que tenien prop de casa: abadies gòtiques o esglésies romàniques. Molts pintors i escriptors situaven les seues obres a un claustre d’un monestir antic en una nit de tempesta. O a un cementiri medieval. O a un castell al cim d’un penyal. O a llocs per l’estil. Però el plaer d’admirar antiguitats no s’acabava aquí. Els anglesos nobles –i rics, que llavors era pràcticament el mateix- encarregaven jardins a la moda, és a dir, amb una estètica absolutament oposada a la del jardí versallesc. Volien espais d’aparença salvatge, boscos que dissimulassin la seua condició d’artificials. La feina dels jardiners era, precisament, que paregués que no hi havien fet feina. Aquestos jardins es completaven de vegades amb falses ruïnes. Per exemple un tros de mur amb dos arcs gòtics, adequadament coberts per heures, en un racó ombrívol d’un boscatge. La jardineria i el paisatgisme han evolucionat molt. I curiosament, ara, a Eivissa es dóna un “revival” de la moda romàntica. Alguns propietaris de parcel·les rústiques, rics, sí, però no molt nobles, construeixen ruïnes falses a les seues propietats. Petites païsses de tres segles d’antiguitat construïdes abans d’ahir. O unes restes fictícies de murs d’una casa amagades darrera unes mates (Matas Matas?). Qualsevol cosa val. Però no ho fan pel plaer de l’esperit. Ho fan per omplir-se les butxaques. Paisatgisme aplicat a l’especulació urbanística.

Publicat a Última Hora edició d'Eivissa i Formentera el 21 de gener de 2006